ROY SULLIVAN & the electric band
Suprem…

Suprem…

Tornar a casa

Avui tinc la satisfacció de poder dir que aquesta breu estada a Escòcia m’està servint per fer una profunda reflexió sobre el meu futur amb la perspectiva que et dona la distància i la estança a un context distint.

He de confessar que m’he sentit ben temptat de tornar en finalitzar el curs vinent per iniciar ací la carrera amb els avantatges d’un país amb una major cultura democràtica, un sistema educatiu que sembla funcionar, un govern que et dona totes les facilitats possibles i la quasi certesa de trobar una feina justament remunerada en acabar. És difícil resistir-se quan te n’adones que ací existeix un vertader plantejament econòmic de futur, un país que, tenint grans jaciments de petroli, no renuncia a ser lider europeu en energies renovables, en contraposició al totxo i la antiga creença espanyola que podíem enriquir-nos perpètuament a base d’hipotecar la nostra terra (en termes econòmics i ecològics). Tan sols un exemple de molts.

Des que vaig arribar a Edinburgh he pogut constatar que els esdeveniments es precipitaven a casa: Vaig plorar veient com el meu país es cremava davant la desídia d’alguns i l’impotència dels més, em vaig sentir abordat pel pànic en constatar que, a la llum de les mesures polítiques que es prenen, s’albira un futur més bé fosc i la cada cop més clara certesa que això va per llarg. Una dècada perduda s’aventuren a dir els més optimistes. Amb aquesta perspectiva, se’m feia difícil assumir la tornada a casa i sols les ganes de retrobar-me amb la meva gent en dissuadien de deixar-ho tot enrere i tractar de buscar-me la vida ací.

I no obstant, és potser ara quan deixe de veure tan clar com ho venia fent, ja des de molt abans de l’esclat de la crisi, que el meu futur es trobe lluny de la terra que em va veure néixer. És just en aquestos moments quan trobe en el futur quelcom apassionant, quan comence a veure que, a cada greuge que patim, alguna cosa reviscola al cor de la gent. Em senc impedit de moure’m de casa amb la idea que vaig a perdrem grans esdeveniments (res a veure amb la vela o la F1), així com per la responsabilitat. No puc estar-me de seguir en la mida del possible amb la tasca que van començar els meus pares (i els de tants altres) fa 30 anys, des de la més absoluta marginalitat. No precisament ara que germinen les llavors del que aleshores van plantar, no seria just.

Avui estem més fotuts que mai, però es avui també que se’m fa evident que les coses van a canviar. Avui tinc ganes de tornar a casa amb la certesa que és allí on vull i dec estar.

Ens veiem en dues setmanes.

Tot preparat per començar… (tomada con Instagram en La Tareta)

Tot preparat per començar… (tomada con Instagram en La Tareta)

LOOOCOOO MÍA!! (Tomada con Instagram)

LOOOCOOO MÍA!! (Tomada con Instagram)

The first step in liquidating a people is to erase its memory. Destroy its books, its culture, its history. Then have somebody write new books, manufacture a new culture, invent a new history. Before long the nation will begin to forget what it is and what it was.
Milan Kundera (via wine-loving-vagabond)

El cas és que em sona i no sé de què…

Nit friki (Tomada con instagram)

Nit friki (Tomada con instagram)

Se’n recordeu quan a tumblr. la gent creava continguts enlloc de fer reblog?

No s’ofengueu, però estic fins els pebrots de veure tots els dies la mateixa merda…

Diuen alguns que la resposta és Déu, i jo dic: No, ‘dadà’ és contestació a tota pregunta causal!
Caballero, ¿que le parece a usted el río?

¿El río? Una mierda. |:-[